Si actualment les dones treballadores, per un biaix de gènere ens trobem amb una situació més desfavorida que els homes quant a tipus de contractació, manteniment del lloc de treball, i percepció de pensions; aprovat el Acord Social i Econòmic que endureix el sistema de les pensions, juntament amb la reforma laboral i la reducció de la despesa pública, la situació que se’ns presenta no és gens prometedora.
Si actualment les dones treballadores, per un biaix de gènere ens trobem amb una situació més desfavorida que els homes quant a tipus de contractació, manteniment del lloc de treball, i percepció de pensions; aprovat el Acord Social i Econòmic que endureix el sistema de les pensions, juntament amb la reforma laboral i la reducció de la despesa pública, la situació que se’ns presenta no és gens prometedora.
Excepte en períodes de guerres, on les dones han estat les que han mantingut la producció per ser les úniques que quedaven en el lloc d’origen, cada vegada que es produeix una crisi econòmica, un dels primers col·lectius que sofreix els efectes de la desocupació i per tant de l’empitjorament de la qualitat de vida som les dones.
Sí, de nou el binomi capitalisme-patriarcat executa una agressió contra els drets laborals i socials, contra tota la classe treballadora i la ciutadania, però amb especial acarnissament en el col·lectiu femení. Perpetuant aquest sistema de dominació i explotació, concebut i cimentat sobre la desigualtat i la discriminació de classe i de gènere.
Segons la EPA (Enquesta de Població Activa), la taxa d’atur en 2010 estava en 20,33%, 4.696.000 persones en desocupació. De l’increment en 2010 de 370.100 persones, el femení va ser de 217.400 i el masculí de 152.700 persones; havent-hi una major concentració a Andalusia, Catalunya i Madrid.
Les dones som les que ocupem el major percentatge a temps parcial, el 80,6% i el 45,01 % del total de cotitzadors a la Seguretat Social.
Respecte a la percepció de Pensions Contributives de Jubilació segons dades de el Ministeri de Sanitat , Política Social i Igualtat a data 01 de desembre de 2010, la pensió mitjana de les dones està en 852,02 € respecte als 1.194,86 € que perceben els homes.
És a dir, tenim més dificultats per trobar ocupació, quan ho trobem és en situacions precàries i la nostra base de cotització és menor que la dels homes.
No només durant la vida activa tenim menor qualitat de vida per les característiques del lloc de treball,entre altres raons, sinó que una vegada arribada l’edat de jubilació som més pobres i vivim més.
No obstant això, la major part de les dones en edat de jubilació, al no tenir el temps de cotització mínim en el sistema contributiu, són perceptores de les pensions denominades assistencials. El 82,46% (163.841) de les persones que perceben la PNCJ (Pensió No Contributiva per Jubilació) són dones i cobren una mensualitat en 2011 de 347,60 €, i d’aquestes el 34,47% viuen soles. (Dades extretes del IMSERSO)
Amb l’aprovació de la Llei de Dependència, una altra rosca més, al catàleg de serveis i prestacions s’estableix la Prestació Econòmica per Cura en el Entorn Familiar a través de la qual s’argumenta dignificar la funció cuidadora de la dona mitjançant la cotització en el Règim Especial per a Cuidadors No Professionals. Això sí, reconeixent la base de cotització més baixa en el Règim General de la Seguretat Social.
Segons dades del IMSERSO a 01 de Febrer de 2011 som 143.071 dones enfront de 9.566 homes les cuidadores de familiars dependents. Gens més que el 93,73 % de les persones que assumeixen la cura de persones depenents que tenen dret al catàleg de Serveis i Prestacions són dones, cotitzant a la baixa.
Aquesta és la situació d’empobriment real i objectiu de les dones en la societat del supòsit Estat de Benestar que no s’ha arribat a gestar.
Que no ens enganyin, amb les pensions tant contributives com no contributives i el sistema de cotització al que accedim la major part de les dones no es viu ni digna ni autònomament.
La patronal i el govern han plantejat la reforma de les pensions pactades amb els sindicats oficials CCOO i UGT, on passem d’un període de cotització de 15 anys actuals als últims 25 anys de vida laboral, a més de tres anys i mig més de cotització, de 35 a 38 anys i mig per tenir dret a la pensió de jubilació.
Incrementar els anys per calcular la pensió suposarà que les dones, que treballen en precari, de forma discontínua per causes de maternitat i atenció a dependents o no aconsegueixin el còmput mínim establert per tenir dret a la Pensió de Jubilació Contributiva o que el càlcul de la base de cotització es minori per el que les pensions cada vegada seran menors.
La Reforma de les pensions és el millor exemple per constatar amb rotunditat que la desigualtat entre homes i dones segueix sent una constant i per tant un objectiu contra el qual lluitar.
Per tot això, des de la Confederació Nacional del Treball ens reafirmem en la consecució dels nostres objectius: l’associació i el suport mutu entre tota la classe treballadora, dones i homes; la lluita contra la discriminació i la desigualtat econòmica i social. Combatre des de tots els fronts el sexisme, la misogínia i el patriarcat és la nostra fi…
Iguals en la crisi! Iguals en la lluita!
