Movilitzacions contra les presons, els CIE i contra el Judici a Ruben i Ignasi

Aquest cap d'any, no oblidem les preses i els presos socials ni polítics. No hi haurà llibertat mentre no hi hagi justícia, no hi haurà justícia mentre hi hagi desigualtats.

Reproduïm, a continuació, la convocatòria de la Marxa contra les Presons i els CIE, i les convocatòries per a les movilitzacions contra el Judici a Ignasi i Ruben.

CNT-AIT Barcelona
Secretaria d'Acció Sindical i Social

Tancarem, tancarem, els centres d’internament!

El trasllat del CIE de la Verneda a una àrea industrial als afores de Barcelona, la Zona Franca, evidencia la política repressiva i discriminatòria cap a un sector cada cop més gran de la població. És evident que, siguin on siguin, representen la mateixa repressió, però les dificultats de comunicació i la invisibilitat del recinte empitjoren encara més les condicions de les persones retingudes i la seva família.

La il•legalitat d’aquestes presons, contràries als drets humans més elementals, està més que denunciada. L'acció que es va produir el més de juny contra el CIE de Zona Franca és un bon exemple del que cal fer. Els mitjans de comunicació, un cop més, la varen manipular reduint la reivindicació contra l’existència del CIE a una simple demanda de millora de condicions. La justificació dels CIE és part de l'engranatge politicojudicial contra una realitat que se’ls escapa de les mans. Tot i amb això, la política europea vol endurir encara més les lleis i els empresonaments d’immigrants, com si aquest fos el recurs que solucionés les desigualtats econòmiques que provoquen la immigració.

Cal denunciar per igual les fronteres exteriors i les interiors. Els controls d'entrada a Europa són quasi infranquejables, amb milers de morts i deportacions, però també hi ha abusos quotidians: controls, identificacions aleatòries segons l'aspecte o color de la pell, al transport públic, pels carrers, a correus, a la feina, etc. El racisme i la discriminació són fronteres internes. La immigració no acabarà mentre existeixin les causes que la provoquen i amb aquesta política l’única cosa que s’aconsegueix és que hi hagi milers de persones que visquin enmig de la por i la repressió.

Cal anar resistint amb les poques eines que tenim a les mans, combatre el fals missatge que emeten els masmèdia, que criminalitza les persones que arriben a Europa buscant una oportunitat per tirar endavant. L’any passat amb les tanques de Ceuta i Melilla, l’arribada de pateres... aquest any, els caiucos..., les màfies, el terrorisme... Fins a quan resistirem aquests missatges? Només fan que fomentar el rebuig i el racisme en una població que tem perdre el seu “benestar? i el seu ritme de consum desaforat.

Si això no fos prou, se’n presenta un futur d’enduriment de les lleis i de fortificació de fronteres exteriors. On anirem a parar?

El 31 de desembre no hi ha res a celebrar. Concentració a les portes del CIE (que hauria de ser Centre Il•legal Enderrocat), a la Zona Franca a les 17.00 hores.
Bus-109, Estació de Sants o pl. Espanya fins a c/4 o c/D
Bus-21, El Prat (rda.Ponent) o av. Paral•lel (FontRodona) fins a c/4 entre c/E i D.

El 31 de Desembre no hi ha rés a celebrar.
Marxa contra les Presons.
12h.WAD-RAS.Presó de Dones.C/Dr.Trueta.L4Bogatell
Marxa,vermut,postals...
17h.Centre d'Internament d'Extrangers.CIE(Zona Franca)Aprop de Mercabarna.C/E,Sector/C.Bus 109(Est.Sants-Plç/Espanya)-Bus 21(Paral-lel).Concentració i"Batukada".
20h.Model.Presó d'Homes.C/Entença L/2Entença.
Marxa de Torxes amb l'Orquestra del Metal.


NI JUICIOS NI CONDENAS NOS HARAN CALLAR
RUBEN E IGNASI SE QUEDAN EN CASA

El año nuevo llega con noticias inesperadas, Rubén e Ignasi van a ser juzgados el 11 de enero con una petición fiscal de siete años y medio y una responsabilidad civil de casi 27000 €. Los dos fueron detenidos el 09 de febrero de 2006 con las acusaciones de incendiar un cajero de la Caixa de Sabadell y el C.I.R.E. (centre d´iniciatives per a la reinserció) empresa de la Generalitat que se ocupa de explotar la mano de obra de lxs presxs en condiciones de esclavitud. Tras pasar uno de ellos dos meses en prisión y otro cinco salieron en libertad bajo fianza a espera de juicio.

Este juicio no va a juzgar ningún delito en concreto si no que pretende atacar directamente al movimiento anarquista y antirrepresivo en la ciudad de Barcelona, como lo han expresado directamente los mossos d´esquadra durante los interrogatorios...? no nos importa de lo que os acusamos, lo que nos importa es la lucha anarquista en Barcelona...? haciendo especial hincapié en una acción que se realizó en Barcelona en el verano de 2005 en solidaridad con los presos italianos.

Queda claro que con todo este golpe represivo que se inició el 09 de febrero con las detenciones de los dos compañeros su fin era llegar a dar un castigo ejemplar enfocado a intimidar a todo el movimiento. Hay que asumir esto, no dejarnos intimidar cayendo en su juego pero reaccionando con fuerza y con una presencia masiva en las calles.

Con esta nueva convocatoria de juicio no debemos dejar solos a los compañeros, hay que asumir el carácter político de este proceso y demostrar que somos muchos y muchas las que les apoyamos, nos sentimos atacados y con la necesidad de defendernos de este golpe.

CONVOCATORIAS

28 de diciembre: 11:00h. Concentración en el C.I.R.E c/ Gran de Gracia.
15:00h. Concentración en el Parlamento de Catalunya (parque de la ciutadella)
18:00h. Concentración en Delegació del Govern (plç. Pla de Palau)

29 diciembre: Concentración en el C.I.R.E. a las 17:00h.

4 enero: Concentración en la Plç. Sant Jaume a las 18:00h.

11 de enero: DIA QUE SE CELEBRA EL JUICIO. Concentración a las 09:00 en juzgados paseo Lluís Companys

Frente a este hecho vemos necesario hacer una pequeña reflexión acerca de la situación política y mediática actual.

El poder, a través de sus órganos mediáticos, ha creado una alarma social que criminaliza cualquier discurso crítico contra él o sus bases, anulando cualquier tipo de movimiento existente con bases profundas del sentido de su lucha, dándoles el nombre despectivo de “antisistema?, y a las vez amenazando de forma prepotente al decir que ya están identificados y que son unas 250 personas, focalizando una serie de acciones de carácter espectacular a fin de vaciarlas de contenido político. Es así como crean las pautas en la opinión pública para que la sociedad demande más represión. De esta forma hemos llegado al punto en que cualquier cosa que ocurra en Barcelona será culpa de los ya famosos 250 antisistema.

Ante este clima, desde la asamblea de apoyo a Rubén e Ignasi nos hemos planteado la contradicción de ver cómo, desde un punto de vista estratégico, podemos llevar a cabo una campaña política para influir en este juicio sin ponerles en bandeja las cabezas de turco que están pidiendo los voceros del poder.

Desde la asamblea hemos planteado una campaña pública de información y apoyo social para presionar a las instituciones que acusan a nuestros compañeros, y demostrar que no están solos ante la represión.

Esta es una reflexión propia, en un momento concreto y ante una situación específica que condiciona nuestra forma de actuar frente a esta campaña. En ningún momento queremos decir lo que se debe o no se debe hacer.