REFORMA LABORAL 2010: QUELCOM MÉS QUE UNA REFORMA

Molts anys han passat ja des que la democràcia s'instal·lés en aquest país. Molts
anys també des que els sindicats entressin a formar part com a peça fonamental del
sistema de control dels treballadors, que s'havia començat a forjar durant els anys finals
de la dictadura, que havia pres forma en els Pactes de la Moncloa i que a dia d'avui ha
aconseguit que la classe treballadora no s'immuti quan escolta que tenim més de quatre
milions d'aturats i que la millor forma de sortir d'això és rebaixar els impostos a les
empreses, perdre drets laborals i esperar a que vinguin millors temps. La nostra
desmobilització no és casual sinó que ha estat buscada durant llargs anys, fins que
han aconseguit que ningú digui res davant els abusos que es cometen avui dia.

 Fa poc menys d'un any, des de la Unió Europea, s'intentava legalitzar la jornada de
treball de 65 hores setmanals. No ho van aconseguir, però aquesta suposada derrota
formava part de la seva estratègia, ja que aquesta norma laboral que no va tirar endavant
va servir com a cortina de fum per ficar per darrere una reforma a la qual aquest país
s'haurà d'adaptar, que és la regulació de l'entrada de les ETT's en els sectors considerats
més perillosos, com la construcció, així com en el sector públic i en la sanitat. Com
veurem al llarg d'aquest dossier, les ETT's gaudeixen d'un gran prestigi entre la patronal i
el govern, i són les cridades a “modernitzar” el sistema públic d'ocupació.
Lamentablement en aquesta situació hi ha alguna cosa que no encaixa, i és on han
anat a parar els milions d'euros produïts durant el boom de la construcció. Com tots
sabem, els diners que es creen als bancs a partir dels préstecs són en la seva majoria
ficticis, per la qual cosa amb els impagats que es van produir per part de particulars, així
com de promotores i constructores, els bancs van perdre liquiditat. El govern va sortir al
rescat de les entitats financeres per garantir que les inversions seguissin estimulant
l'economia, però en lloc d'això la destrucció d'ocupació és cada vegada major. Els
suposats diners que els inversors tenen amagats no sortiran a la llum fins que la coses no
estan més tranquil·les i s'hagi dut a terme una depuració al mercat laboral i els drets dels
treballadors hagin estat de nou tirats a les escombraries, però aquests diners existeixen,
encara que sigui en forma de capital humà. Aquesta anàlisi del començament de la crisi
és molt simplista, però ens ajuda a descobrir el més important de la mateixa: els
seus culpables. Patronal, govern i sindicats conspiren contínuament per explotar al màxim
a les persones, treure'ls el major rendiment econòmic possible i evitar que les 

mobilitzacions que puguin fer una mica de mal al sistema econòmic i polític. A més
han de fer-ho aparentat una normalitat i tranquil·litat impròpies de gent que està
jugant amb la vida humana.

per a més informació clicar la imatge